Comentari a l’evangeli del diumenge 17 durant l’any. B
El relat de la multiplicació dels pans apareix 6 vegades en els quatre evangelis. Marc (6,30-44; 8,1-9) i Mateu ( 14,13-21; 15,32-39) el versionen dues vegades i Lluc (9,10-17) i Joan (6,1-13) tenen cadascú el seu propi relat. Segurament una molt antiga tradició és la font de tots ells i cada evangelista ha treballat aquesta tradició a la seva manera. Aquest diumenge llegim el relat de Joan (6,1-15) que actua com introducció o com a pròleg del sermó del pa de vida que ocupa bona part del capítol sisè.
Els evangelis sinòptics narren un sopar de Jesús amb els deixebles abans de la seva mort, en ell Jesús dona gràcies, parteix el pa i el dona als seus deixebles. El sopar s’esdevé abans de la Pasqua. En Joan, durant el sopar de comiat de Jesús amb els deixebles, no hi ha acció de gràcies ni partició del pa. Aquest gest el trasllada al relat de la multiplicació dels pans on Jesús sí dona gràcies i parteix el pa. La multiplicació en Joan s’esdevé poc abans de la Pasqua. El relat, doncs, té unes característiques pasquals i eucarístiques.
En el relat apareixen Felip i Andreu, dos deixebles que apareixen en el primer capítol de l’evangeli (1,44; 1,40). Per què aquests i no d’altres?. Segurament Felip i Andreu són els capdavanters d’unes comunitats que han rebut amb entusiasme l’evangeli de Joan i aquestes fan que els seus líders apareguin com en personatges en l’evangeli.
A la pregunta de Jesús, Felip respon amb criteris mundans per resoldre el problema i proposa una solució econòmica; la suma de dos cents denaris és una quantitat enorme de diners però insuficient per resoldre la necessitat plantejada.
La intervenció d’Andreu fa adonar de la presència d’un noi que porta cinc pans d’ordi i dos peixos. Cal veure la relació amb el relat de 2Re 4,42-44 on un home porta vint pans d’ordi. Eliseu li diu que en doni a la gent i que mengi; l’home respon: com vols que reparteixi això entre cent persones?. Eliseu diu dona’n a la gent i que en mengin. La gent en menja i encara en sobrà.
Les intervencions de Felip i Andreu tenen la finalitat de mostrar la incomprensió dels deixebles que no capten el projecte de Jesús: donar menjar és més que alimentar físicament, donar menjar és donar instrucció, donar vida. A la vegada tenen la finalitat d’enaltir la grandesa del miracle a base de remarcar la dificultat que suposa donar menjar a tanta gent amb una insuficiència tan gran de recursos.
En la mesura que el relat de la multiplicació dels pans es va anar escampant per les comunitats cristianes, les relacions entre el menjar dels pans i l’eucaristia s’anà enfortint. Els paral·lelismes són evidents: Prengué el pa, digué l’acció de gràcies i els repartí (v.11) les mateixes paraules que a Mt 26,26; Mc 14,22; Lc 22,19. apareixen el relat del darrer sopar. El relat de la multiplicació es va enriquir amb elements de les litúrgies eucarístiques tan familiars en les comunitats. En l’art de les catacumbes del s. II s’usava l’escena de la multiplicació per simbolitzar l’eucaristia. Val a dir que la paraula peix (ichthys) es convertí en un acròstic per designar Jesús. Les lletres de la paraula són les inicials de Jesús Crit Fill de Déu Salvador.
La reacció de la gent és veure en Jesús un profeta, però no com un de tants com hi hagué a la història d’Israel sinó com “el” profeta definitiu que havia de venir al món en els darrers temps. Segons les esperances populars, en temps de la dominació romana, el profeta que havia de venir havia de ser l’alliberador del poble que establiria una època de prosperitat. Alguns revolucionaris dels segles I i II com Teudes o l’Egipci pretenien ser el profeta esperat.
Veure en Jesús el profeta està encara lluny de les afirmacions de fe nuclears que apareixen en l’evangeli de Joan: “Tu ets el Messies el fill de Déu que havia de venir al món (11,27; 20,31). Evidentment Jesús rebutja el rol d’alliberador polític i en conseqüència esquiva les pretensions de la gent de fer-lo rei. La reialesa de Jesús, oposada a la reialesa del cèsar de Roma, serà solemnement (19,19) proclamada quan Jesús mori a la creu.
Diumenge 17 durant l’any. 28 de Juliol de 2024
